Gl’utschi da furtuna
„Tschiculata! Gumas da schlagnear! Zucers!“
Adegna cur c’egn digls rehs easters bandùna igl hotel near s’avaschegna agl hotel nà da la veia, gli stenda la Suriaki ancùnter igl sieus tablet. Gea dagî sa ella betga ple vaser andretg igls easters. Ella veza me ànc lur umbrivas, mo ella sainta sch’igl um near la duna ca passa sper ella vei, e curtasevel near sasainta disturbo dad ella. Mender c’ella veza- ad ella â igl santimaint c’igl diember digls flatgs sen seas îls creschi gi par gi-, a daple c’ella sainta. Ad ear sia udida vean adegna miglra. Ella tearla segls pass: Va anzatgi speart near plànsieu? Va egna parsùna forza me ampo a spass parquegl c’ella â lungureala? Â’la bùna lùna near schleata?
Par la Suriaki e’gl impurtànt co igls giasts sasaintan ca vignan or digl hotel near ca vutan antrar an quel. Ella sto gea giujear teater. Me sear eri an l’umbriva digl mir digl iert a taner nà igl tablet tànscha betg. Sch’anzatgi â bùna luna, sa ella plànscher ampo ple dadòlt. Sch’egna parsùna â quitos near problems, e’gl miglier da plirar me dabass: Varda qua, cun me va’gl ànc blear mender ca cun te!
Par furtuna ân igls easters nign’otra pussevladad ca da passar sper ella vei, sch’i statan agl Hotel Schemgia d’or. Cur c’els passan l’amprema geada, metan prest tuts raps segl sieus tablet - natiralmeing sainza cumprar anzatge. Quegl e gea igl sieus tric: ella sa, c’igls giasts digl hotel cumpran nut tier ella. Glieud aschi reha cumpra me an stizùns normalas. Sch’els datan anzatge ad ella, lu me par easser amitgevels. Murdieus âni betga bugent. Quels igls van gea schon suainter tugi. Egna buaba orva ca vut vender anzatge, quegl e anzatge oter, cun quella ân els cumpassiùn.
„Tschiculata! Gumas da schlagnear! Zucers!“
La Suriaki suspira. Tocen uss e’gl betga sto egn bùn gi. Me poca glieud e sortida digl hotel. A taxis c’ân radetg novs giasts â ella vieu me dus.
La schemgia d’or e betg egn hotel ordinari. La grànda part digls giasts ca statan qua e glieud da fatschendas near turists americans ad europeans. Els portan vastgieus cun cravatas near tgamischas giaglias a prest tuts bandùnan igls hotel cun igliers da sulegl. Igls turists prendan taxis par rivar agl zenter digl martgieu, pigls manaders da fatschenda vignan lur partenaris indones. Igls umens da fatschenda en adegna fetg cordials cun lur partenaris, igls turists van mena davent sainza lur aparats da fotografar. Mintga palma, mintga plànta d’oranscha fotografeschan els. Ad anzaquànts ân ear gea fotografo la Suriaki. Ella â lu mintg’eada fatg egna fatscha legra. Ple legra c’ella fa la si’fatscha, a daple daners c’igl um near la duna cugl aparat da fotografar meta segl tablet. Tge c’igls turists fan cun las fotografeias, quegl sa la Suriaki betg. Igl Suwano, sieus frar grànd gi c’els mussian lu quellas fotografeias cur c’els segian puspe a tgea. Ascheia vezan igls indones or, gitgian els lu a lur amitgs. Aschi povra e la glieud là- ad aschi fetg salegran els sch’ign fotografescha els.
A la Suriaki e’gl tutegna tge c’igls easters fan cun las sias fotografeias. Igl e me impurtànt c’ella sa radir a tgea ampo raps la sera, a c’igls geniturs en cuntaints cun ella. Partge c’ella sea gea betga qua par legher.
„Tschiculata! Gumas da schlagnear! Zucers!“
Egn um vean or digl hotel. La Suriaki sa diferanztgear bagn ils umens a las dunas. Igl amporta nut scha las dunas ân aint rassas near tgòltschas. Las dunas samovan tut oter c’igls umens. Lur zaps en blear ple leavs, a blearas dunas paran ampo malsiiras cur c’ellas vignan or agl sulegl cler.
Igl um c’â gest banduno igl hotel gi egn peer pleds agl Nadir. Igl portier digl hotel dat digl tgieu, meta an buca igl schivlegn a schivla nàtier egn digls taxis ca spetgan ampo plenanvei. Cur c’igl taxi e sper igl um, dat quel egna bunamàn agl Nadir, sameta agl taxi a parta.
Da tut quegl â la Suriaki pudieu vaser nut, igls seas îls en gea megna schleats parsuainter. Mo ella sa tge c’e capito, parquegl c’ella â udieu igls schivels a parquegl c’igl e adegna ascheia.
„Tschiculata! Gumas da schlagnear! Zucers!“
Egna duna vean or digl hotel. Quella ancanuscha la Suriaki gea. Quegl e la duna viglia ca porta bleara bischutareia veda la bratscha, anturn culiez a veda las ureglias. Mintg’ea c’ella sasgoba tier la Suriaki, scalegn’igl. Mo ella passa mai sainza meter anzatge segl tablet. Peia astga la Suriaki bi salagrar, ussa survean ella siir gest igls amprems daners par oz.
„Good morning!“ La Suriaki salida la duna, sco sch’ellas fussan viglias ancunaschaintas. Anzaco e quegl ear ascheia, ear scha la duna â ànc mena bagliafo egn pled cun ella. Quegl fuss gea gnànc pussevel. Ella capescha siir betga indones, ad oter ca „Good morning“, „Goodbye“, „Thank you! Thank you very much!“ ad ànc tres, quater oters pleds, sa la Suriaki nign angles.
La duna s’avaschegna, la bischutareia scalegna- ad alura sche egna bancnota segl tablet da la Suriaki. Tschentgtschient rupiahs*, sco mintga gi. Quegl e betga blear, mo ear betga poc. Sto easser ca la duna â adegna gea prùnt par ella la bancnota. Mena sto ella ancurir an la bursa, mena varda ella an la tastgeta near anquiera daners agls satgs digl vastgieu.
„Thank you! Thank you very much!“
La duna dat speart digl tgieu, lu va ella anavànt. La Suriaki gli varda suainter antocen ca l’umbriva da la duna svanescha an la neabla davànt igls seas îls. Suainter varda ella puspe an direcziùn da l’antrada digl hotel.
„Tschiculata! Gumas da schlagnear! Zucers!“
Ella stuess betga clamar, pigl mumaint vean nign or digl hotel. Mo partge de ella betga clamar? Partge sea ella schiglioc anzuma qua?
Igl e davanto sera. Prest vignan las cazolas aint ad anturn igl hotel anvidadas. Par la Suriaki e’gl uras d’ir a tgea. Ella sto rivar a tgea avànt c’igl e digltutafatg stgir, schiglioc veza ella anzuma nut ple.
Plànsieu traversecha ella la veia. Oz e’gl betg ieu mal, mo ear betga fetg bagn. Seat regals â ella survagnieu, daple ca dudesch survean ella mai. Peia astg’ella betga salamantar oz; igl â gea do gis c’ella â stuieu turnar tigls geniturs sainza egna bancnota near egn rap. Quegl eara teribel, alura stueva ella saturpagear. Me igls huslis survivan, gi igl bab adegna.
Da l’otra vart da la veia sto la Suriaki dar adatg. Qua â la veia rusnas. Egn’eada e ella zapada an egna da quellas a cupitgeada. Tut sia roba e cupitgeada an la mearda, ad ella veva suainter dalurs agl pe.
Egn’umbriva cumpara davànt ella. La Suriaki vut untgir, mo igl e gea megna tard: egn bratsch gli vean schmano an fatscha, ella lascha dar igl sieus tablet, quel ramplùna gioubass a tut sia roba dat an la tschufareia.
Egna vusch tamantada gi anzatge. Igl e la vusch d’egna duna, ella tùna fetg loma ad ampo tresta.
*Quegl e ampo ple poc ca diesch raps
Speart sea la Suriaki giou ad anquiera se da la veia igls seas satgets, las tschiculatetas, igls zucers a las gumas da schlagnear, par meter anavos tut segl tablet.
Puspe gi la duna anzatge. Quella geada tùn’igl ànc ple cunsternieu.
„I’m sorry Mister! I am so sorry Mister!“, balbegia la Suriaki. Igl e gea sia cualpa c’ella e saglida anzemel cun la duna. Danunder vess la duna gieu da saver c’ella vezi aschi mal?
La duna gi ussa nut ple, a la Suriaki sa partge. Ussa, c’ella â getg „Mister“ a la duna, cre quella, ca la Suriaki vezi anzuma nut.
Quegl gli â igl Suwano getg: Ella degi adegna surfar. Ad egn’orva regalan igls easters pletost anzatge c’ad egna ca veza ànc ampo.
La duna bagliafa puspe. Mo cun egn’eada para ella d’ancorscher ca la Suriaki l’antali betg. Ella gi nut ple – ad antscheva tutanegna a gidar rimnar sei la roba da gioubass. La Suriaki freada: Las dunas da la Schemgia d’or freadan tutas aschi bagn.
Puspe gi la duna anzatge. „Thank you!“, raspunda la Suriaki. „Thank you very much.“
Lu stenda la duna cun egn’eada or igl bratsch a tutga precautameing la spatla da la Suriaki. La Suriaki antali: Ella de spitgear egn mumaint. „Yes!“, gi ella. „Yes! Yes!“ A lu puspe: „Thank you! Thank you very much.“
La duna va pigl Nadir. Plagn tema va la Suriaki anavos egn pass. Ella ancanuscha igl portier digl hotel parveda sieus pass greav. El e betg igl sieus anamitg, el gli â ànc mena fatg anzatge, mo tutegna â ella tema dad el. Egn movimaint cugl màn, ad ella sto ir davent par adegna. „I’m sorry Mister! I’m so sorry,“ gi ella gest ànc egn’eada, mo quegl vess betga fatg dabasegns. Igl portier â dagî antaletg, ca la duna sasainta betga disturbada. El tearla, tge ca la eastra gi ad antscheva lura a translatar: „La signura vut saparstgisar tier te. Ella â betga do adatg parquegl c’ella eara anzanouas oter cugls patratgs.“
La Suriaki samuainta betg. Quegl c’igl Nadir â gest getg, e aschi incredibel, c’ella igl â ànc betga capieu andretg. Gnànc seas geniturs ân anzacuras saparstgiso tier ella par anzatge - ad uss egna duna eastra? Egn giast digl hotel? Egna signura, sco igl Nadir â getg?
La signura dascura anavànt ad igl Nadir c’e gest aschi sursto sco la Suriaki, raspunda anzatge avànt c’el translatescha puspe: „Tei âs getg ´Mister´ a la signura. Ussa vut ella saver scha tei es orva. Jou gli ve getg ca tei segias ànc betga digltut orva, mo ca tei vezias me ànc fetg poc. Quegl e bagn ascheia, near betg?“
Igl e ver. Mo partge vut la duna saver tut quellas tgossas? E’gl aschi nosch c’ella gli â numno Mister?
La duna spetga, lu bagliafa ella anavànt, dantànt me dascus. Ella vigni da la Tearatudestga, fa ella translatar igl Nadir, ad ella vegi num Elke Lang. Ad ella savessi bugent igl sieus num.
Igl Nadir sa betga co la Suriaki â num. Par el e ella la buaba miez orva cugls dultschems. Cur c’el ampeara co ella vegi num, e sia vusch ruca. La Suriaki gi igl sieus num, a la duna igl repeta dascus. Lu gi ella: „Tge beal num!“ A durànt c’igl Nadir translatescha, prenda ella giou digl tablet da la Suriaki egna tschiculata a vut saver quànt ca quella custi. Gl’amprem sto la Suriaki ponderar. Ella venda darar anzatge. Lu gi ella speart igl prezi dubel. Ear quegl gli â igl Suwano cunzaglieu. Igl frar e egn grànd um da fatschendas; el gi c’ign stotgi adegna profitar d’ocasiùns.
La duna amprova betga da marcadar. Ella meta segl tablet da la Suriaki egna grànda bancnota, prenda tschentg tschiculatas ad angraztga.
La Suriaki tutga la bancnota. Las notas da Rupiah ancanusch’ella parveda la gràndezia. Quella qua sa betg easser egna Rupiah, egna tala bancnota â ella ànc mena gieu ainta màn.
„E’gl betg avunda?“, ampeara la duna, ad igl Nadir c’â translato l’amparada, sto rir dadòlt. Parquegl ancorscha la Suriaki, ca la duna gli sto ver do fetg blears daners. Ella angraztga cun egna ravarenza a meta an la blusa la bancnota.
„Ea! Me zupa la ti’rehezia!“, bafegia igl Nadir an indones, par ca la duna capeschi nut. La Suriaki capescha dalùnga c’el e schalus parve da la bancnota. Ella fa egn pass anavos. Egn’eada vevan dus buabs grànds angulo ad ella tut quegl c’ella veva, tut la roba segl tablet a tut igls daners. Curt avànt earan quels dus ànc stos fetg gentils cun ella.
La duna gi puspe anzatge. La Suriaki varda vei tier ella. Tgissà sch’ella e blonda, quella duna? Igl Suwano gi ca blears easters vegian tgavels melens ad îls blaus. Mo ella veza betga la calur digls tgavels da la duna. Me c’ella â nigns tgavels ners, quegl po’la ver; igls tgavels ners digl Nadir en blear ple stgirs. A viglia e’la ear betg. Dunas viglias ân vuschs ple bassas, samovan ple plàn a freadan oter.
„Ella vut saver scha tei segias puspe que damàn“, translatescha igl Nadir malcuntaint. El vut far santir la eastra c’el lavuri par ella durànt c’el translatescha, a c’el vegi ànc survagnieu betg egna Rupiah parsuainter.
La vusch da la duna samida. Ella tùna tutanegna fetg severa. Igl Nadir raspunda uss an tùn da surviaint. Cur c’el translatescha alura puspe par la Suriaki, igl fa el me ànc nuidas. „Ella vut damàn puspe dascurer cun te. Uss â ella nign tains ple.“
La Suriaki fa egna ravarenza. Scha la eastra vut bagliafar cun ella sa ella far nut ancùnter. Igl sieus plaz davànt igl hotel astga ella betga schar ad anzatgi oter.
„Sen saver.“ La duna dat adia a la Suriaki a va.
Igl Nadir translatescha ear ànc igl adia ad antscheva a schlamar aschiprest ca la duna igl oda betga ple.
„Uss âs fatg egna bùna fatschenda, tei anganadra! Oje! Tge tgutgs ca quels easters en! Tge tgutgs ca quels en!“ A cur ca la Suriaki raspunda betg a va anavànt sainza gir egn pled, gli cloma el suainter: „A de adatg ampo miglier damàn, âs udieu? Sch’igls giasts salamaintan, sto jou scatschar te. Nus eassan egn hotel a betg egna tgadafiac pigls povers.“
La Suriaki dat digl tgieu a va anavànt ancùnter tgea, igl tablet agls màns a la bancnota grànda trànter la blusa a la peal. Tgissà quànts daners ca quegl e? Quegl e igl sul ca l’interessescha, me quegl. Tut igl rest gli amporta nut.
Igl bab â prieu la cazola d’ieli a contemplescha exactameing la bancnota ca la Suriaki gli â do. La mama, la Suriaki a tut igls fardagliùns sean an egn rudi anturn la cazola a vardan plagn marveglias tge c’igl bab fa. Anturn ad anturn e tut stgir, las cazolas d’ieli da tschellas tigias sclareschan me flevel.
Finalmeing â igl bab fito. El strescha cun precauziùn sur la bancnota vei a gi plànsieu: „El e vera. La Suriaki nus â radetg egna vera bancnota da diesch dolars. Da quel savagn nus viver egn’antiera eanda.“
La Suriaki survean tgòld da spira furtuna. Ella fa bugent egn plascher a sieus bab; cun quella bancnota gli â ella fatg egn fetg grànd plascher, quegl gli sto el gnànc gir, quegl oda ella veda la si’vusch.
Puspe vutan la mama ad igls fardagliùns saver co la duna c’â do tànts daners vegi vieu or. La Suriaki la descriva ànc egn’eada. Mo ella sa betga gir blear, me c’ella eara fetg grànda a c’ella veva siir nigns tgavels ners.
„A la si’vusch eara mievla“, saragorda la Yamina, la sora grànda.